Il manifesto

ORDENANÇA DE MESURES PER FOMENTAR I GARANTIR LA CONVIVÈNCIA, EL CIVISME I LA SEGURATAT CIUTADANA A BARCELONA

L’Ordenança deixa ben clar l‘objectiu de garantir la governabilitat social i el control de l’espai públic per a facilitar la seva mercantilització al servei del capital público-privat.

Mitjançant la penalització i regulació dels comportaments, de les formes de vida i fins i tot de les persones que escapen a la definició del ciutadà benestant (pulcre, integrat, obedient i/o participatiu), l’Ajuntament s’auto-legitima com a corrector i jutge dels moviments i protestes socials que busquen alternatives al poder públic, perjudicant i limitant el dret fonamental de reunió i manifestació. Concretament, l’article 14.4 del projecte decreta que “L’Ajuntament no atorgarà autorització per a la celebració d’esdeveniments festius, musicals, culturals, esportius o d’índole similar en els espais públics on es pretenguin realitzar quan, per les previsions del públic assistent, les característiques del propi espai públic o altres circumstàncies degudament acreditades i motivades a l’expedient, els esmentats esdeveniments puguin posar en perill la seguretat, la convivència o el civisme”.

Alhora s’atorga la possibilitat de vetar la difusió de crítiques i opinions a través de mitjans no formals com poden ser cartells, revistes, espectacles... vulnerant la possibilitat mateixa de comunicar i expressar-se. Així doncs l’article 23.1 estableix que “La col·locació de cartells, tanques, ròtuls, pancartes, adhesius, papers enganxats o qualsevol altra forma de publicitat, anunci o propaganda, haurà d’efectuar-se únicament en els llocs expressament habilitats a l’efecte per l’autoritat municipal. És prohibida la col·locació de cartells i pancartes en edificis i instal·lacions municipals, en qualsevol espai públic o element del paisatge i el mobiliari urbà o natural, sense autorització expressa de l’Ajuntament” així com “escampar i llançar tota classe de fulletons”.

I què n’és de la veritable problemàtica incívica? L’intent de control social per part de l’Ajuntament, la ciutat-aparador-turístic, l’especulació financera, les privatitzacions, la precarització laboral, la criminalització i persecució de col·lectius precaritzats, el racisme etc.

Barcelona i la seva àrea metropolitana es brinden als ben protegits interessos privats. El domini dels interesos econòmics determina la reordenació i transformació de la ciutat, dut a terme al marge de les persones que hi viuen.

Doncs què és Barcelona? Una ciutat, el seu ajuntament i la seva regió metropolitana, una marca registrada i l’urbanisme immobiliari o les persones i les cultures que la compon?