jueves, 13 de noviembre de 2008

ke pasa? ke keremos? ke hacemos?


Estamos artos de la cínica ordenanza cívica que quiere mantener limpias las calles de artistas, trabajadoras/res sexuales y otros.
No creemos en el criterio del gobierno, ni de este ni de ninguno, ya no responden a las necesidades de los ciudadanos, sino a los intereses turísticos y urbanísticos de pocos.Barcelona quiere ser de la gente y la gente quiere sentirse libre de poder utilizar la vía publica como espacio de ocio y arte.Sin preocuparse de ser tildada y multada de incivismo, por ordenanzas estupidas y perversas.

¡Nos repugna esta libertad vigilada, limitada y regulada!

Salimos a la kalle a hacer la PAYASADA POPULAR, a hacer vida en la kalle, a llenar almenos por un dia las kalles del centro de barcelona de color, payasos, diversión y de más...
Lo hemos hecho ya 4ª veces, y no pararemos hasta k nos eskuchen!


POR UN ARTE LIBRE DE IMPUESTOS!!


salud y arte!



col·lectiu +ART!

martes, 11 de noviembre de 2008

kom + Artistes siguem,, + riurem!


El colectivo +ART no reivindika un derecho imposible, sinó un derecho ke teniamos y ke parte del civismo, derechos y deberes de la ciudadania, nos niega.

Para ke no nos nieguen lo ke es de todos, keremos reivindikar un derecho sobre la vía PÚBLICA, una vía públika donde podamos hacer ARTE, donde nos sintamos realizados, donde podamos ser libres...!


No son necesarias tantas restrikciones policiales ni ekonomikas. Necesitamos un ARTE en la kalle LIBRE DE IMPUESTOS!

Il manifesto

ORDENANÇA DE MESURES PER FOMENTAR I GARANTIR LA CONVIVÈNCIA, EL CIVISME I LA SEGURATAT CIUTADANA A BARCELONA

L’Ordenança deixa ben clar l‘objectiu de garantir la governabilitat social i el control de l’espai públic per a facilitar la seva mercantilització al servei del capital público-privat.

Mitjançant la penalització i regulació dels comportaments, de les formes de vida i fins i tot de les persones que escapen a la definició del ciutadà benestant (pulcre, integrat, obedient i/o participatiu), l’Ajuntament s’auto-legitima com a corrector i jutge dels moviments i protestes socials que busquen alternatives al poder públic, perjudicant i limitant el dret fonamental de reunió i manifestació. Concretament, l’article 14.4 del projecte decreta que “L’Ajuntament no atorgarà autorització per a la celebració d’esdeveniments festius, musicals, culturals, esportius o d’índole similar en els espais públics on es pretenguin realitzar quan, per les previsions del públic assistent, les característiques del propi espai públic o altres circumstàncies degudament acreditades i motivades a l’expedient, els esmentats esdeveniments puguin posar en perill la seguretat, la convivència o el civisme”.

Alhora s’atorga la possibilitat de vetar la difusió de crítiques i opinions a través de mitjans no formals com poden ser cartells, revistes, espectacles... vulnerant la possibilitat mateixa de comunicar i expressar-se. Així doncs l’article 23.1 estableix que “La col·locació de cartells, tanques, ròtuls, pancartes, adhesius, papers enganxats o qualsevol altra forma de publicitat, anunci o propaganda, haurà d’efectuar-se únicament en els llocs expressament habilitats a l’efecte per l’autoritat municipal. És prohibida la col·locació de cartells i pancartes en edificis i instal·lacions municipals, en qualsevol espai públic o element del paisatge i el mobiliari urbà o natural, sense autorització expressa de l’Ajuntament” així com “escampar i llançar tota classe de fulletons”.

I què n’és de la veritable problemàtica incívica? L’intent de control social per part de l’Ajuntament, la ciutat-aparador-turístic, l’especulació financera, les privatitzacions, la precarització laboral, la criminalització i persecució de col·lectius precaritzats, el racisme etc.

Barcelona i la seva àrea metropolitana es brinden als ben protegits interessos privats. El domini dels interesos econòmics determina la reordenació i transformació de la ciutat, dut a terme al marge de les persones que hi viuen.

Doncs què és Barcelona? Una ciutat, el seu ajuntament i la seva regió metropolitana, una marca registrada i l’urbanisme immobiliari o les persones i les cultures que la compon?